// //
Caputxet

divendres, 2 de febrer de 2018

Per a una història de la pesca dels Països Catalans


S’acaba de publicar Per a una història de la pesca dels Països Catalans. Recerca i reflexions historiogràfiques, que és accessible en línia. L’obra, impulsada pel Museu de la Pesca de Palamós, arreplega onze aportacions de recercadors de diversos centres, com les universitats de Girona d’Alacant. El llibre pretén rellançar els estudis històrics sobre la pesca marítima, especialment entre els jóvens estudiants.

Entre els diversos estudis que conté, m’ha resultat especialment interessant «La pesca en blanc i negre», de Miquel Martí i Joan Lluís Alegret. L’article original s’havia publicat el 2003 dins La pesca a Catalunya. Els autors hi expliquen com s’han organitzat els pescadors catalans, com s’ha desenvolupat amb el pas del temps el procés extractiu, quins sistemes de pesca s’han utilitzat tradicionalment i com eren les embarcacions de pesca, entre altres aspectes relacionats amb la història de la pesca a Catalunya.
Portada del llibre
 
 L’estudi comença fent una mica d’història, remuntant-se a les indústries de salaó que els fenicis van establir al litoral català. Es parla de la inseguretat a la mar a causa dels atacs continus dels pirates barbarescos. Per a protegir-se, els habitants de las poblacions costaneres es van instal·lar a l’interior, en llocs protegits o no visibles des de la costa. Això explica per què moltes poblacions tenen dos assentaments: un d’origen medieval a l’interior i un altre a la costa, ocupat inicialment pels pescadors, moltes voltes només temporalment, com és el cas d’Alcanar i les Cases d’Alcanar.
 

Martí i Alegret tracten també de la feudalització de l’espai marítim i pesquer, que va tindre lloc durant l’alta edat mitjana. Les servituds feudals no es van derogar fins al 1817. A la Ràpita, per exemple, l’amo formal de la mar era el rei, però el Gremi de Pescadors tenia el dret d’explotació dels recursos.

Es fa referència també als orígens de l’associacionisme pesquer. La primera associació de pescadors documentada a la Mediterrània occidental és la Confraria de Sant Pere de Tortosa (document del 1114), que agrupava els pescadors de les llacunes del Delta.

El pas següent, a partir del segle XVI, és la corporativització de l’activitat pesquera, seguida de l’inici de la intervenció de l’Estat en la gestió de la pesca. A l’inici del segle XIX els gremis de pescadors comencen a desaparèixer i s’inicia la gestió estatal de la pesca, que comporta l’hegemonia de l’art d’arrossegament.

El 1935 se celebra a Tarragona la Primera Assemblea d’Associacions Nacionals de Pescadors de la Mediterrània, amb la finalitat d’ordenar la pesca d’arrossegament. Es van crear les juntes locals, que havien de determinar les distàncies mínimes a la costa que les embarcacions d’arrossegament haurien de respectar. En el cas de Catalunya, es van aprovar les distàncies que ja s’aplicaven consuetudinàriament, adaptades a les especificitats geogràfiques de cada comunitat. Així, per exemple, des de les Cases d’Alcanar fins a la Farola de les Goles de l’Ebre, la distància es va fixar en 10 braces de profunditat, és a dir, una fondària d’uns dèsset metres si fa no fa.

Al llarg de Per a una història de la pesca dels Països Catalans, els lectors hi trobaran a manta informació sobre aspectes diversos relacionats amb la història, l’antropologia, la biologia o l’ecologia de la pesca a la nostra mar.

 

divendres, 1 de desembre de 2017

Cadena humana de funcionaris a la Via Laietana

 
 
 
L'1 de desembre els funcionaris de la Generalitat han fet una impressionant cadena humana a la Via Laietana, de Barcelona, per a protestar contra l'aplicació de l'article 155 i per a demanar la llibertat dels presos polítics.
 

 
 

divendres, 7 de juliol de 2017

La 'Xilella fastidiosa' arriba al País Valencià


El bacteri de la Xilella fastidiosa ha saltat la mar i ha arribat finalment al sud del País Valencià, des d’on es tem que es puga escampar cap a la resta dels Països Catalans. En aquests moments s’està intentant seqüenciar l’espècie detectada al País Valencià per a saber de quina soca es tracta.

Arran d’aquest fet, la diputada Hortènsia Grau, que ja havia presentat una bateria de qüestions sobre aquest tema al Govern (vegeu l’entrada anterior), ha presentat una proposta de resolució al Parlament de Catalunya.

Aquesta proposta demana que s’apliquen mesures de control molt rigoroses als vivers, que s’estudie exhaustivament el cicle vital dels possibles vectors (transmissors del bacteri). També demana que es prohibisca la tala dels arbres afectats perquè això podria ser un incentiu per a demanar ajuts europeus per a plantar espècies més productives. En aquest mateix sentit, la proposta de resolució demana que es prohibisca el canvi d’usos del sòl actualment ocupat per vilars, vinya o ametlers.

Finalment, la proposta de resolució presentada també demana la prohibició del conreu d’espècies transgèniques resistents a la Xylella fastidiosa.

divendres, 30 de juny de 2017

Xilella fastidiosa


La diputada Hortènsia Grau ha presentat diverses preguntes al Govern de Catalunya sobre la Xilella fastidiosa.
La Xilella fastidiosa és un bacteri que afecta principalment oliveres, ametlers i cítrics. Té la seua àrea de distribució a Amèrica, on es manté estable, però el 2013 va arribar a Europa per Itàlia, el 2015 va passar a França i, finalment, l’any passat va arribar als Països Catalans, concretament a les Illes.
No hi ha una cura coneguda per a aquest bacteri que no pose en risc l’agricultura. Només s’hi poden aplicar mesures de contenció, com la destrucció de tots els arbres situats en un rogle de 100 metres a la redona o l’ús massiu d’insecticides per a erradicar els agents transmissors.
Concretament, l’Hortènsia Grau demana quines accions duu a terme el Departament d’Agricultura, quin pressupost es destina al control de vivers i quants de diners es destinen a la recerca sobre la malaltia provocada pel bacteri. També pregunta si el Govern de Catalunya s’ha coordinat amb els governs d’altres territoris i amb els sindicats agraris. Seria especialment interessant que es coordinés amb el Govern de les Illes, com a territori ja afectat, i amb el del País Valencià, pels intensos intercanvis de planter entre Catalunya i el País Valencià.
Finalment, la diputada de Catalunya Sí que es Pot pregunta si s’ha plantejat la possibilitat de fer recerca en una finca pilot sobre el comportament del bacteri i els possibles mètodes de control aplicats als arbres afectats.

 

dilluns, 16 de gener de 2017

Vodafone és un desastre

Vaig demanar la portabilitat del telèfon fix i la fibra òptica de Movistar a Vodafone. Va vindre el tècnic a casa, va fer la instal·lació, ho va deixar tot amanit i em va dir que estaria un parell de dies sense telèfon fix i que ja rebria un SMS en què em comunicarien que la portabilitat ja s'havia fet efectiva. Això va ser dijous de la setmana passada.



Fa cinc dies que estic sense telèfon fix. Avui finalment he rebut un SMS, en espanyol, en el qual em diuen que ja tinc activat el servei de fibra òptica..., però que manca un darrer pas. I em posen un enllaç a una pàgina de Vodafone (només en espanyol, la pestanya de català t'envia a una altra pàgina de caràcter més general) que porta per títol "Preguntas sobre proceso de alta y activación". Allí hi trobo un apartat que es diu "¿Qué hacer si vienes de otro operador y has portado tu teléfono fijo?".

Em dona dues opcions: "Si el técnico te ayudó a localizar tu PTR" i "Si el técnico dejó preparado un cable". Ni em va dir res sobre el PTR ni sé si va deixar amanit un cable: n'hi ha un munt. De grocs, de blancs, de grisos... Quin haig de tallar?

Em sento completament desvalgut. Em miro les instruccions d'instal·lació, provo de fer tot el que se m'acut... i no hi ha manera. El telèfon fix continua mort.

Decideixo demanar ajuda al servei d'atenció al client de Vodafone, però resulta que els telèfons d'atenció gratuïta sols funciones des d'un telèfon de Vodafone i el meu telèfon de Vodafone és el que no funciona. És el peix que es menja la coa.

Finalment, trobo que hi ha un altre telèfon, no gratuït, al qual pots picar des d'un telèfon que no siga de Vodafone. Hi pico. Em contesta una veu enregistrada que parla solament en espanyol i no em dona cap altra opció lingüística. Després de contestar unes quantes preguntes, em diuen que em passen amb un tècnic. Llavors una veu enregistrada em diu que tots els tècnics estan ocupats i que m'hauré d'esperar quatre minuts o que, si m'ho estimo més, em picaran ells d'aquí a quatre minuts. Els dic que em piquen ells. Passen els quatre minuts. Passa més de mitja hora i aquí no pica ningú.

Decideixo tornar a picar-los al telèfon de pagament. Torno a passar per les mateixes preguntes de la veu enregistrada. Aquesta vegada no em dona l'opció que em piquen ells. M'espero mentre una altra veu enregistrada em va cantant les excel·lències de la companyia. M'espero una mica més. Em canso de tindre l'aparell a l'orella i poso l'altaveu. M'espero. Recordo que la telefonada és a un número de pagament. El missatge repetit insistentment, un viatge i un altre, m'està posant molt nerviós. Finalment, al cap de molta estona, desisteixo.

I aquí estic. Aquesta és la situació actual. Vodafone m'ha abandonat. Fa cinc dies que estic sense telèfon fix. I quan intento posar-me en contacte amb ells, no em responen. Un desastre!

dilluns, 18 de juliol de 2016

Encarregar o encomanar pollastres?

Ahir vaig demanar per telèfon un pollastre a l'ast a una botiga de menjar preparat de Barcelona. A l'hora acordada el vaig anar a cercar.
- Bon dia! Tinc un pollastre encomanat.
Vaig veure que el dependent somreia divertit i no entenia per què.
- Feia molt de temps que no sentia aquesta paraula.
- Quina?
- "Encomanat".
- Doncs, la veritat és que no n'era conscient, que fos una paraula estranya.
- No, no. Si està molt bé. És com "cargol" i  "tornillo", que tothom diu "tornillo" però que hauríem de dir "cargol".

No sé si la comparació que feia el dependent era adequada, perquè, en aquest cas, tan correcte és "encomanar" com "encarregar", però el fet que un mot que per a mi és d'allò més normal, com "encomanar", puga sorprendre a una persona de Barcelona em va fer reflexionar. Potser sí que és una paraula més d'aquestes que anem abandonant sense adonar-mo'n.

divendres, 18 de març de 2016

Models d'embarcacions catalanes dels segles XIX i XX


Al Consorci El Far, del port de Barcelona, s'ha fet una interessant exposició: «Models d'embarcacions de la costa catalana i de les illes Balears (XIX-XX)». S'hi han mostrat maquetes dels vaixells de vela que han navegat per la mar i els rius catalans. Les maquetes són fetes amb molta precisió i detallisme, i són els resultats d'uns estudis minuciosos dels seus autors.



Barques de pesca tradicionals


S'hi ha pogut veure, per exemple, un enginyós molí de riu, muntat sobre dos llaguts, que es feia servir a l'Ebre per a cercar sempre el punt del riu on hi havia el màxim corrent per a moure la roda. Els molins de riu depenien molt seguit de les variacions del cabal o de l’acumulació de sediments. Amb aquest sistema podien menejar el molí segons les necessitats de cada moment.

Molí de riu


També podem veure una reproducció d’una barca arrossera de Tortosa, la Garxal, que rep el nom d’un marjal que hi ha a l’esquerra del Delta.
Barca arrossera


Una altra embarcació tradicional de les goles de l’Ebre és la pontona. De pontonetes, més menudes que la pontona, també en navegaven per la badia dels Alfacs i pels espills d’aigua de Sòl de Riu, a Alcanar.
Pontona del Delta


I encara hi trobem una altra barca de les que es feien servir al delta de l’Ebre: la muleta.
Muleta